I avui fa dues setmanes un noi amb molta por va aterra a Riga després de sotracs i dubtes; sense saber que hauria de plantar cara a moltes coses a les què no estava acostumat.
Perdoneu que comenci parlant d
e mi en 3a persona, és una mala mania. Us demano disculpes a totes i a tots per començar això tan tard; el xoc cultural i l'anyorança m'han tingut dues setmanes acostumant-me a coses que no tinc gens per la mà; i prefereixo no escriure en periodes de tanta tensió; només em poso pitjor. A partir d'ara intentaré actualitzar al menys dos cops per setmana parlant de la vida i de la gent aquí, a tants quilòmetres del meu país.
I... per què no? També va bé tenir un testimoni escrit de la vida d'un Erasmus que no se centri en les borratxeres i en com en son de maques les noies de tal lloc.
Avui acabo amb una foto de la casa del cap-negre (dedicada a Sant Maurici)... I sí! Hi ha un arbre de Nadal!
Però això és una altra història...
Us rezēšanos!!
Perdoneu que comenci parlant d
e mi en 3a persona, és una mala mania. Us demano disculpes a totes i a tots per començar això tan tard; el xoc cultural i l'anyorança m'han tingut dues setmanes acostumant-me a coses que no tinc gens per la mà; i prefereixo no escriure en periodes de tanta tensió; només em poso pitjor. A partir d'ara intentaré actualitzar al menys dos cops per setmana parlant de la vida i de la gent aquí, a tants quilòmetres del meu país.I... per què no? També va bé tenir un testimoni escrit de la vida d'un Erasmus que no se centri en les borratxeres i en com en son de maques les noies de tal lloc.
Avui acabo amb una foto de la casa del cap-negre (dedicada a Sant Maurici)... I sí! Hi ha un arbre de Nadal!
Però això és una altra història...
Us rezēšanos!!
